La tradicion setòria
 
 
 
 Pagina d'acuèlh
 Musicaires
 Instruments
 Corses de  musica e de  dança
 Concèrts,  Balètis
 Calendièr
 Discs/ Botiga
 La tradicion  setòria...
 Ligams
 Contacts


  

 .........LAS.AJUSTAS.LENGADOCIANAS......................

 

Per tota entresenha suplementària, existís un libre + CD « La musica de las ajustas lengadocianas »; véser a la pagina « Discs / Botiga » d’aqueste siti.

Se pensa que tròban lor origina a Aigas Mòrtas, ont los crotzats que esperavan l’embarcament se serián entrainats aital. D’autre costat sabèm qu’un torneg d’ajustas foguèt organizat a Seta en 1666, annada de la fondacion del pòrt.
Aqueste jòc tradicional es vengut uèi un espòrt amb una federacion nacionala. Se practica dempuèi Besièrs fins al Grau dau Rei, mas es a l’entorn de l’estanh de Taur e mai particularament a Seta que s’es mantengut al melhor, amb un estrambòrd pas jamai desmentit. Lo torneg mai presat es lo del diluns de Sant Loís a Seta, que ara recampa de millierats d’ espectators.
La tòca, butar son adversari a l’aiga amb una lança e un pavés, es pas pròpria al Lengadòc ; la retrobam dins d’autras regions, mas las ajustas lengadocianas se destrian dels autres metòdes sus mantuns ponches : la talha granda de las barcas, lor propulsion per al mens uèch vogaires (remaires), la nautor de las « tintainas » (postam ont l’ajustaire es quilhat), lo trident de fèrre (l’epura) situat al cap de la lança, lo vestit blanc de totes sos actors e de segur per la preséncia de contunh de sa musica tradicionala, encargada d’acompanhar los passa-carrièras  e d’avidar lo torneg amb l’aire de la carga : « Maridats, tenètz-vos ben ».
Aquela cançon evòca un passat acabat, ont las ajustas èran un acarament entre la còla dels celibataris, o joinessa (los blaus) e los maridats, en rotge. Ara es un espòrt individual e las colors an una foncion pas que decorativa.
 

 


Las ajustas lengadocianas semblan las de Provença, que li dison targa, per la talha de las barcas e per la  nautor del postam. Pasmens ne son diferentas : la targa provençala, çò-sembla, a abandonat la propulsion de las barcas amb las vògas (o rems), los targaires cargan pas de tenguda especiala, sas lanças an pas de trident de fèrre e la targa se fa pès parallèles, sus un postam pro estrech, mentre que l’ajustaire lengadocian se ten genolh esquèrra plegat cap a l’endabans e la camba drecha tibada cap a l’endarrièr.
Autra diferéncia : lo targaire provençal ten un testimòni (mena de boeta pichòta) dins sa man esquèrra, e recep la lança de l’adversari dins un « plastron » estacat al còs ; çò qu’es desconegut en Lengadòc ont l’ajustaire arrapa son pavés de sa man esquèrra.
A Seta, cada jornada d’ajustas es ritmada per de moments especifics (passa-carrièras, dintrada al cafè, animacion de repais e del torneg, embarcament, remesa dels prèmis…) jos-linhats pels autbòis e tambors. Aquestes asseguravan quitament lo balèti duscas a las annadas cinquanta (l’idèa de reviscolar aquel « bal dels autbòis » es en projècte).
Devèm a-n-aqueste ròtle privilegiat lo fach que lo parelh tradicional autbòi-tambor a pogut sonar de longa fins a nòstre temps, escapant (es vertat que pauc se’n manquèt) a la folclorizacion, en resistir a la concurréncia de las fanfaras e peňas, çò qu’es d’autant mai remarcable qu’aviá desaparegut endacòm mai de pertot.

 


 



.........................L’ALMANAC.SETÒRI.........................

Aquesta  publicacion annadièra es dins la dralha dels almanacs populars en lenga d’òc, espelits al sègle XIX amb lo vam del Felibritge, fondat en 1854. 
La felibrenca de Sant Clar fondèt l’« armanac cetòri » a la fin del sègle XXen ; sa publicacion s’arrestèt abans la guèrra de 14.


Aladonc, en 1980, Gui Langlés, president del cercle occitan setòri del temps, aguèt l’idèa de reviscolar lo vièlh armanac…Aital repiutèt l’Almanac setòri, que pareis cada annada dempuèi 30 ans lèu, trespassant doncas son aujòl en longevitat.
A l’ora d’ara, l’Almanac setòri es lo fruch del trabalh collectiu del cercle occitan local, bailejat  pel president Alan Camelio.
Le ceucle occitan setòri collaborèt grandament a l’espeliment dels discs sarrats Corne d’Aur’oc (Brassens en occitan) e a l’obratge sus la Musica de las ajustas lengadocianas (véser a la pagina Discs / Botiga
).



Prètz : 10 èuros + 3 èuros de pòrt.

Chècs a l'òrdre de:

Ceucle occitan setòri : 36, carrièira Salvador Allende  34200  Seta 

o telefonar a Alan Camelio: 04 67 78 98 96

Cadun es convidat d'escriure d'articles en lenga d'òc. 

Per aquò far, los mandar a: philippe.carcasses@cegetel.net